EDUNAT


Volcans


Els volcans sempre són un tema d’actualitat i interès. Si veniu al Museu, a l’exposició permanent Planeta Vida hi trobareu informació interessant i contextualitzada amb peces de la col·lecció.

Tot i que una visita en viu sempre és més rica, a continuació compartim amb vosaltres tot el contingut relacionat amb els volcans de l’esmentada exposició:

VOLCANS

Un volcà és un punt o una zona de la superfície terrestre on afloren, a través de fractures, materials parcialment fosos procedents de l’interior de la Terra.

A la Terra, els volcans es distribueixen principalment seguint els límits de les plaques tectòniques, on es concentra la major part de l’activitat magmàtica. També poden aparèixer, però, en zones allunyades dels límits de placa, conegudes com a punts calents (hot spots).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

PARTS D’UN VOLCÀ

En entrar en contacte amb l’atmosfera, el material fos es refreda i sovint genera estructures còniques anomenades edificis volcànics. S’hi distingeixen tres parts principals:

  1. Xemeneia: conducte a través del qual ascendeixen els materials volcànics de la cambra magmàtica al cràter.
  2. Cràter: depressió en forma de con invertit que coincideix amb el punt de sortida de la lava.
  3. Cambra magmàtica: zona de la litosfera pròxima a la superfície on s’acumula el magma.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

TIPUS DE VOLCANS

Els volcans es diferencien segons el tipus d’activitat, la qual proporciona a l’edifici volcànic una morfologia característica.

Podem distingir onze tipus de volcans:

  1. Volcà compost
  2. Estratovolcà
  3. Volcà de fisura
  4. Volcà en escut
  5. Dom de lava
  6. Caldera
  7. Con de cendres
  8. Maar
  9. Anell de toves
  10. Ressurgència caldèrica
  11. Erupció subaquàtica

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

DISTRIBUCIÓ DE VOLCANS A LA TERRA

Els volcans no estan distribuïts a l’atzar, sinó que es concentren en certes zones del planeta. Generalment es troben resseguint els límits entre plaques tectòniques, tant si el contacte és divergent com convergent. La dorsal oceànica atlàntica és un cas de contacte divergent que ha donat lloc a una línia de volcans, mentre que l’anomenat Anell de Foc del Pacífic és un conjunt de volcans causats per la convergència de les plaques tectòniques que s’uneixen. No hi ha volcans que hagin sorgit de dues plaques que llisquen l’una sobre l’altra.

Els volcans també es poden formar allà on hi ha estiraments i aprimaments de l’escorça terrestre, sense coincidència amb els límits de les plaques, com al rift d’Àfrica Oriental, a la zona volcànica de Wells Gray-Clearwater o a la falla del riu Grande (EUA). El vulcanisme fora dels límits de plaques també s’ha explicat com a conseqüència de les “plomes” del mantell, unes ramificacions del magma que pugen fins a prop de la superfície. Els anomenats “punts calents”, p.ex. Hawaii, sorgeixen quan el magma arriba a la superfície des del límit nucli-mantell, a uns 3.000 km de profunditat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

RISC VOLCÀNIC

Els terrenys formats per materials d’origen volcànic són molt fèrtils i, per tant, zones òptimes per al desenvolupament de l’agricultura. Per aquesta raó, al llarg de la història, l’ésser humà ha instal·lat les seves comunitats en zones properes als volcans. Però això ha constituït sovint un risc a causa del desencadenament d’erupcions volcàniques.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Aquestes són les activitats relacionades amb geologia que oferim al Museu de Ciències Naturals de Barcelona – Parc del Fòrum.

En aquesta guia de lectura sobre volcans, hi trobareu documents textuals i audiovisuals disponibles a la Mediateca del Museu.

I si teniu interès en altres recursos sobre geologia, visiteu aquest enllaç.