Visibilitzem a la Montserrat Colell
“En aquest viatge no hi ha totes les dones que s’han dedicat a la ciència, perquè n’hi ha moltes que no hem pogut recuperar. Hi són i cal que les reconeguem i que en parlem, perquè allò de què no es parla, no existeix. Busqueu-les i doneu-los veu.”
A partir de la frase final de l’exposició temporal (In)visibles i (O)cultes i amb l’encàrrec de buscar-les i donar-los veu, iniciem un projecte en col·laboració amb 4 alumnes de 3r d’ESO de l’Institut el Joncar, en el marc del projecte acTUa.
El repte!
Sabeu qui va descriure les bases cromosòmiques del sexe, marcant el naixement i posterior desenvolupament de la genètica moderna? N. Stevens o G. Mendel? O qui va concloure que la composició del Sol és predominantment hidrogen contradient els coneixements acceptats fins al moment? C. Payne o A. Einstein? És possible que els cognoms: Einstein, Amstrong o Mendel us resultin més coneguts que Payne, Johnson o Stevens, però aquests tres cognoms corresponen a tres dones científiques que també han fet aportacions en els seus camps d’estudi i han estat històricament invisibilitzades.
A partir d’aquesta reflexió lligada a l’exposició (In)visibles i (O)cultes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB), l’alumnat de l’INS el Joncar va rebre el repte de visibilitzar més dones científiques i poder així, ampliar les científiques d’aquesta exposició.
Reflexionem amb (in)visibles i (o)cultes
Després de rebre l’encàrrec, l’alumnat participant ha visitat l’exposició de la mà de la seva comissària, la Mireia Alcaine. Amb el seu acompanyament ha pogut transmetre a l’alumnat el sentit i la necessitat d’(In)visibles i (O)cultes. En aquest primer contacte, el grup ha descobert l’exposició des de la desconeguda Peseshet, la primera metgessa, oculta fins a l’any 2019, una de les primeres revoltes feministes i mostra de sororitat amb Agnòdice, ginecòloga condemnada a mort pel fet de ser dona i exercir la seva professió, la història i els coneixements silenciats de Rosalind Franklin, els efectes especials ideats per Alice Guy fins a l’activisme de la física britànica Jess Wade.
Després de la visita acompanyada, des de l’equip educatiu del Museu, s’ha proposat una dinàmica a través de cartes il·lustrades. Amb aquesta proposta el grup ha reflexionat entorn de la situació actual de la dona en la ciència i ha imaginat propostes per canviar la situació en un futur pròxim. D’aquesta manera s’ha volgut generar un espai de debat des d’on contextualitzar el projecte a partir de les idees de l’alumnat.
Les alumnes han marxat amb l’encàrrec d’ampliar l’exposició d’(In)visibles i (O)cultes amb la Montserrat Colell, primatòloga i etòloga catalana.
Coneixem a la Montserrat Colell
Les alumnes participants al projecte han tingut l’oportunitat de conèixer a la Montserrat Colell i preguntar-li sobre la seva feina com a primatòloga i etòloga, però també conèixer-la des d’un punt de vista més personal, les inquietuds i motivacions que l’han marcat al llarg de la seva vida i com han influenciat la seva carrera professional.
Ha estat una conversa molt inspiradora perquè la Montserrat Colell és una persona molt propera i que transmet molta passió per la seva feina. Les alumnes han estat conversant amb ella i li han preguntat des de la vessant més acadèmica de la seva feina fins a la més personal, sobre les seves motivacions i els seus avenços en el camp científic, tant els més importants a nivell científic com a nivell personal. A més a més, s’ha generat un debat molt enriquidor sobre el paper de la dona i la ciència i sobre les exigències cap a les dones, més enllà del terreny científic.
La trobada amb la Montserrat ha permès a les alumnes apropar-se a la científica que han de visibilitzar i ampliar l’exposició d’(In)visibles i (O)cultes fent l’encàrrec més vivencial i també tenir un nou referent femení en l’àmbit científic.
Ara el projecte segueix al centre amb la redacció del plafó per a l’ampliació de l’exposició d’(In)visibles i (O)cultes.
Versió descarregable de l’exposició, disponible per a centres escolars (novetat!) – enllaç