Cli-Fi (i més) a la Mediateca!
“Any vint-i-cinc de la nova era. L’equilibri mediambiental està en risc i els avenços científics han alterat les espècies de manera extravagant; conills fosforescents, lleons barreja de xai, porcs amb teixit cerebral humà…El desastre natural que posarà fi a la Terra s’acompleix.”
Amb aquesta ressenya del llibre “L’any del diluvi” de Margaret Atwood comença la carta que el Museu ha fet arribar a l’alumnat de 1r de Batxillerat de l’Institut Maria Espinalt del Poblenou. En aquest enllaç trobareu la carta amb el repte a desenvolupar que hem enviat a l’alumnat de l’institut: Carta_1r_BAT_Maria_espinalt_MCNB
Recentment, la Mediateca del Museu ha comprat un bon grapat de llibres de ‘Ficció Climàtica’, un gènere literari, també anomenat Cli-Fi, relacionat amb la ciència ficció que ens parla de futurs distòpics relacionats amb l’ecoterrorisme i les conseqüències del canvi climàtic i la contaminació. Creiem que es tracta d’un gènere que interessa els i les joves, però per a assegurar-nos-en, hem convertit aquesta necessitat real en un repte, tot entomant la demanda de col·laboració que vam rebre per part del professorat de l’Institut veí.
Podeu consultar la Guia de lectura sobre canvi climàtic i literatura Cli-Fi que ha elaborat el Centre de Documentació del Museu.
Aquest projecte forma part d’una acció de dinamització lectora més àmplia, que l’Institut ha teixit amb diverses institucions del territori. En el cas del Museu, es posa en marxa avui mateix, amb la visita a la Mediateca de dos grups d’alumnes que han triat treballar amb nosaltres. Durant les properes sis setmanes hauran de dissenyar i posar en marxa accions que aconsegueixin apropar el jovent a la Mediateca a partir d’aquest gènere literari. Un book trailer? Una acció artística al Museu? Un club de lectura? Un reclam gràfic a la Mediateca? O qualsevol magnífica idea que puguin tenir els i les participants, que justament són joves?
Actualització 12 de novembre de 2020
El projecte amb el jovent de l’Institut Maria Espinalt avança a bon ritme! Els dos grups que han triat col·laborar amb el Museu s’han fet molt seu el repte d’acostar la mediateca del Museu i el seu fons documental al jovent de la seva edat. Així que donant-hi voltes, ens han fet propostes i contrapropostes que fan molt bona pinta.
Per una banda, hi ha el grup format per en Pau, l’Àlex, el Gabriel, el Dani, el Jan, el Víctor i l’Èrik que engrescat amb el llibre Cli-Fi “El rastre del llamp”, ha decidit a analitzar com la trama trepidant d’aquest llibre convida el públic jove a reflexionar sobre la ciència i el canvi climàtic. La Maggie és una matamonstres amb poders sobrenaturals que es veu atrapada en una espantosa lluita contra les forces més obscures a Dinétah (antiga reserva navajo) mentre pràcticament tot el món ha desaparegut per les inundacions d’una apocalipsi climàtica.
Els queda per davant fer una lectura crítica i atenta del llibre per destriar quins aspectes són interessants de fer emergir, organitzar un club de lectura i documentar-se sobre com dinamitzar-lo, dur-lo a terme i analitzar què hi passa…
Aconseguirà aquest grup que novel·les com aquesta atreguin els lectors joves fins a la mediateca?
D’altra banda, tenim el grup format per l’Elena, la Janna, el Marcel, l’Èrik i l’Alan, que finalment, aproparan el jovent a la mediateca amb un altre estil de llibres. Aquest grup està disposat a demostrar que la ciència pot resultar atractiva per al jovent a través de llibres il·lustrats com ‘Paisatges perduts de la Terra’, amb guió i continguts del MCNB. Les imatges del llibre ens transporten a temps passats mostrant com es va formar la Terra fa milions d’anys i com s’ha anat transformant en el planeta viu que coneixem actualment.
La seva feina ara continua documentant-se sobre el llenguatge amb què ens parlen els llibres il·lustrats, reflexionant sobre l’aspecte estètic i el rigor científic, comptant amb la col·laboració de l’Aina Bestard, il·lustradora de Paisatges perduts de la Terra i altres llibres, i preparant-ne una presentació per a altes grups de joves de diversos instituts.
Aconseguirà aquest grup engrescar altres joves a visitar la mediateca per gaudir dels àlbums il·lustrats?
Actualització 15 de desembre de 2020
Entrevista amb Aina Bestard, il•lustradora de Paisatge perduts de la Terra
El dia 17 de novembre hem gaudit de amb la presència de l’Aina Bestard, que ha compartit amb l’Elena, la Janna, el Marcel, l’Alan i l’Èrik la seva experiència com a il·lustradora en general i al voltant del seu treball a Paisatges perduts de la Terra en particular. L’Aina ens ha explicat les tècniques que ha fet servir per il·lustrar aquest i altres llibres com ‘Naixements bestials’ i ‘Què s’amaga dins del bosc?’, tots presents a la Mediateca del Museu passant pel dibuix però també altres tècniques, com transparències de colors, superposicions… També hem conversat sobre aspectes com la manera de documentar-se per il·lustrar Paisatges perduts de la Terra, un llibre de ciències amb peces i continguts del Museu, i com entén les imatges i les il·lustracions com a manera de fer arribar els llibres i les històries a un públic molt més ampli que no pas simplement els textos. En aquest sentit, tant ella com el grup d’alumnes han estat d’acord en què els llibres científics il·lustrats ens fan sentir bé, perquè ens acosten una manera de conèixer el món o els continguts científics de manera comprensible i agradable, sense necessàriament ser públic científic. “L’important és que com més coneixes (i com més fàcil t’ho posen per conèixer), més connectat estàs; tot i que a mi la ciència em queda lluny, hi ha moltes coses que ens afecten molt directament”.
Una conversa ben interessant, que ha motivat el grup a trobar maneres de donar a conèixer aquests llibres a un públic més ampli i en especial al jovent dels instituts.
Visita al Centre de Documentació del Museu de Ciències Naturals de Barcelona
El Castell dels Tres Dragons, una de les dues seus històriques del Museu ha rebut la visita el dia 26 de novembre d’un grup d’alumnes implicats en el projecte de novel·les de ficció climàtica. De la ma de la Montserrat Navarro, cap del Centre de Documentació del Museu, hem conegut la biblioteca, quina funció du a terme el centre en la divulgació de les ciències i en el suport a la recerca i quin tipus de documents custodia. També hem pogut plantejar a la Montserrat qüestions referents als criteris de classificació que es fan servir i demanar recomanacions i fins i tot conèixer algunes curiositats, com un llibre del 1858 amb les il·lustracions acolorides a ma o que la col·lecció de revistes del Museu és la segona més important de l’estat amb més de 1700 revistes.
Hem aprofitat l’escenari inspirador de la biblioteca històrica del Museu per dedicar una darrera estona a la preparació del club de lectura que tindrà lloc la propera setmana a la Mediateca del Museu. Hem concretat qüestions logístiques, què esperem d’aquesta sessió, quines idees faran emergir durant la conversa, com s’organitzaran els membres del grup, quin paper prendrà cadascú. Hi ha una feina exhaustiva al darrere, així que segur que serà molt profitós!
Club de lectura El rastre del llamp.
Dimarts 1 de desembre. Hem tingut a la mediateca un nodrit grup de convidades i convidats al club de lectura sobre el llibre de ficció climàtica El rastre del llamp. El grup format pel Gabriel, l’Àlex, el Víctor, el Jan, el Pau, el Dani i l’Èrik ha estat llegint i analitzant el llibre amb atenció, i han engrescat un grup de noies i nois de 3r d’ESO del seu mateix institut, el Maria Espinalt, que avui seuen en semicercle per compartir les reflexions que els ha suggerit. Tres membres del grup organitzador dinamitzen la conversa; la resta prenen notes del que està passant i el què s’està dient per analitzar posteriorment quin impacte ha tingut la lectura d’aquest llibre, si ha aportat a les lectores i lectors major coneixement o sensibilitat per qüestions com el canvi climàtic. Tenim un públic molt crític, que ha gaudit de la trama del llibre però que ha analitzat amb rigor diversos aspectes de la novel·la: l’escenari d’apocalipsi climàtica en què s’emmarca, el paper dels personatges i en especial la protagonista, l’organització social que regeix les seves vides, i les condicions de vida marcades per la manca de recursos i el clima desèrtic. Quedem a l’espera de l’anàlisi que en farà el grup organitzador, però de moment aquest club de lectura ha estat tot un èxit!
Podeu fer una ullada a tota la feina d’aquest grup cliclant damunt la següent imatge:
